El dia 30 van operar-me de les amígdales i… la veritat és que la recuperació fa un mal de “collons”!! (de tant en tant m’agrada ser grollera! jeje!).
Bé, durant els 5-6 primers dies només menjava (si és que menjava…!) sucs de fruites, cremes de verdures, liquats, etc.
La dieta que he de seguir a partir d’ara ha de ser freda i tova (patata i mongeta bullida, pasta moooolt feta, pudings, etc… res de pa, ni d’aliments que siguin crus i cruixents ni consistents). Per tant he pensat… doncs prepararé un pastís tou de verdures (xampinyons, ceba i albergínia) per poder canviar una mica dels àpats que porto tants dies fent.
El fet és que ha quedat deliciós, moltíssim, de debó!! però…. no n’he pogut menjar…. el meu coll encara està massa sensible i veig les estrelles quan l’intento empassar, a part fa que la ferida m’escogui moltíssim i em treu la gana de cop!
Què us he de dir… doncs que en Ferran s’ha quedat encantat de saber que tot seria per ell!! ja tenia dinar i sopar d’un plat molt bó!!
INGREDIENTS:
- 3 llesques de pa de motlle integral (treieu-li la crosta)
- 100 ml de nata vegetal per cuinar (avena, soja, etc)
- 100 – 150 g de xampinyons nets
- 1 ceba
- 1/2 albergínia
- 1/2 tasseta de llet d’arròs (o vegetal)
- agar-agar (jo l’he posat en tires, però si el teniu en pols us anirà millor)
COM EL FEM?
- Posem en el fons d’un motlle allargat (el típic de plump-cake) les 3 llesques de pa sense crosta perquè ens facin de fons.
- En una paella coem els xampinyons laminats, la ceba i l’albergínia tallada ben petita fins que estigui ben tou i “potxadet”. Ho reservem.
- En un cassó posem la nata vegetal, la 1/2 tasseta de llet d’arròs i l’agar agar i ho deixem coure fins que la gelatina quedi ben toveta. Ho passem pel túrmix perquè quedi ben dissolt l’agar-agar i ho salem.
- Barregem les verdures amb la nata que hem cuinat i ho aboquem per damunt de les llesques de pa (dins del motllo).
- Ho enfornem a uns 200ºC durant 10 -15 minuts (en el forn precalentat).
- Ho deixem refredar i ho acabem de cuallar a la nevera.
- El pastís es menja tevi, fred o calent, només cal tenir la precaució de treure’l de la nevera una horeta abans de servir-lo. Bon profit!!
Mmmm, quina bona pinta! I realment és ben fàcil de fer.
A mi l’agar-agar em costa una mica pq no acabo de torbar-li el punt i em queden les coses o massa dures o que es desfan, però serà qüestió d’anar provant… i sobretot, anar menjant-se els resultats!!!
Hola Laia…primer de tot que vagi be la recuperarció….que be que hagis tornat…….serà qüestió de fer el pastis de verdures.
Fins aviat
Bon dia!!
julia: a mi amb l’agar agar em passa el mateix, li has d’anar trobant el “truqui” però per això mateix el meu consell és comprar-lo en pols, ja que a la majoria de receptes t’indiquen la quantitat en cullerades!! quan jo acabi les tires segur que l’agafo en pols! jeje! salut!
Nçuria: gràcies!! avui ja començo a notar millora, encara que la majoria d’ingredients m’escouen tant que no puc ni menjar-los! però això ni serà excusa per seguir penjant receptes noves!! petons i gràcies!!
Ostres, espero que et recuperis ben aviat!
Ja m’estranyava a mi tants dies sense escriure receptes ni penjar res al blog d’escalada…
Ànims!
Amb pastissos sans i bons com aquest, segur que et recuperes en un tres i no res
M’encanten els pastissos de verdures com aquest (amb agar-agar o en el meu cas, també amb ous i fets al forn). Fresquets són ideals per ara l’estiu
Molt bon bloc!! m’has donat un munt d’idees!!
Només un detall, “avena= civada” (en català)
Hola Laia!
Doncs jo ahir vaig fer una crema que pel teu estat t’anirà molt bé!
Crema de pastanagues i préssec:
Enrossir una ceba + 2 pastanagues grosses en un pot. Quan ja estiguin dauradetes, cobrir d’aigua i bullir fins que les verdures estiguin toves. A part, pelar un préssec i posar-li la meitat a les verdures. Triturar-ho tot, poseu-li sal i nou moscada. Servir amb quadradets de préssec i trocets de formatge de cabra. Us ho juro que està per llepar-se els dits dels peus!
Ànims!
Deliciós!
Quina llàstima que no l’hagis pogut menjar… al Ferran el tens ben content però!
Estic segura que el repetiràs quan el puguis menjar!!
Una abraçada!
Hola, Laia! Per fi em decideixo a escriure. Primer de tot, et felicito per tota aquesta recerca (novedosa) sobre la cuina vegana. Encara no he fet cap recepta, però ja et dic que començaré aviat.
.
I després, espero que et recuperis molt bé de la gola i que tornis a poder parlar tant i més que abans
Ja t’avisaré quan hagi aconseguit un bon plat (tenint en compte que sóc una cuinera quasi penosa)
Petonets
Hooola!! bon dia a tothom!!
Gemma: gràcies, ara ja puc dir amb veu ben alta (bé… quasi!) que ja estic recuperada! Mmmm!! tens tota la raó, ben fresquets es posen molt bé en aquests dies de calor!
Xavi: gràcies, espero que alguna recepta t’inspiri i la gaudeixis tant fent-la com menjant-la! Amb això de la civada tens tota la raó… però com que a l’envas hi posa avena, sempre ho acabo dient igual!! jeje, ja procuraré ser més correcte…!
Noe: aquesta crema que expliques la desconeixia completament! És una molt bona idea i n’estic convençuda que ha d’estar bonissima!, em sembla que avui mateix la faré i la “penjaré” al bloc per compartir-la amb tothom sota el teu nom!! mil gràcies!
Illeta: ja tens raó, ja! Només vaig poder provar-lo (i estava deliciós) però…. en Ferran, com tu dius, va quedar ben content!
Alícia: i mira que abundem, eh els Martínez! jjeje!! Estic molt contenta que t’hagis decidit a escriure, m’ha fet molta il·lusió! gràcies, ja estic quasi recuperada del tot i … em sembla que ara parlo més que abans… com una mallerenga!! jajaja!. Segur que si proves de fer alguna recepta et surt més bona que a mi!! ànims, petons i salut!!
òndia, pobreta! espero que ja estiguis totalment recuperada
pel que fa al pastís, fa una bona pinta increïble!!!! nyaaaam!