No és la primera vegada que us parlo de l’Àgape, però és que és un restaurant que em té el cor robat…. l’espai és més que acollidor, íntim i senzill, el menjar és deliciós… però el millor: la Maite -creadora i cuinera d’aquest racó tant màgic- i la seva mà dreta, la Rafi.
He de anunciar també que… en Ferran i jo estem embarassats!!! 🙂
Per aquest motiu he decidit cuidar-me més encara i visitar més sovint aquest restaurant que tant ens agrada.
Un plat que no puc deixar de menjar? el cus cus de la Maite! 🙂
Evidentment, la recepta autèntica només la podreu degustar i gaudir a l’Àgape (i val la pena!!), però per aquells i aquelles que viviu lluny de Vic o que no podeu venir us deixo la meva, inspirada en la que fa la Maite.
INGREDIENTS:
- cus cus
- 1 pastanaga
- 1 carbassó
- 1 porro
- 1 culleradeta de canyella
- 1 culleradeta de curri
- 1 culleradeta de comí (en grà o mòlt)
- 1 llimona
- oli d’oliva extra
- sal
- Prepareu el cus cus com ho feu normalment (seguint la recepta de l’envàs, amb cuscussera, amb el vostre mètode personal, com volgueu)
- Renteu i talleu el porro a trossos petits, poseu-los a cuinar a foc baix en una paella, wok o cassola.
- Ratlleu la pastanaga molt fineta.
- Ratlleu el carbassó molt fi, el mateix gruix que la pastanaga.
- Afegiu primer la pastanaga a la paella amb el porro. Coeu-ho un parell de minuts i afegiu-hi després el carbassó.
- Ratlleu la pell de la llimona i l’afegiu a les verdures.
- Salem les verdures i hi posem la canyella, el curri i el comí.
- Quan estiguin ben barrejades i cuites, les afegim al cus cus, ho barregem bé i ja està a punt per servir.
Enhorabona!!!!!! Me n’alegro molt guapíssima! A més, menjant així de bé segur que l’embaràs es fa molt més agradable jejeje
Una abraçada molt forta i a veure si ens vas penjant receptes dels teus “antojos” jejejeje
Hola!acabo de descobrir el teu bloc i m’ha encantat! Ja fa temps que sóc vegetariana però, m’acabes de donar moltes idees per nous plats. A més a més, em fa especial il·lusió ja que jo sóc del Bages però, anem molt sovint per Vic i els pobles d’Osona.
Ah! i felicitats per les bones notícies!
Sílvia
Jo dono fe ,de lo be que es menja a l’Agape i de com li agrada a la Laia.
ai dimoni! voldria anar a menjar a l’àgave…
i no trobo l’adreça !! (a banda, a google en dónen unes de Paris…)
enhorabona pel blog, felicitats per tot,
Jaume
🙂 gràcies Marieta i Silbliss!!
Ferran, i com més m’agrada és acompanyada de tu! 😉
Jaume, és quasi tocant a la Plaça de l’Estudiant, concretament,al Carrer Progrés, 2, 08500 de Vic. Si vols el telèfon és´el següent: 93 889 26 46.
val la pena, ja veuràs com t’agrada!!! gràcies i salut!
Laia,
una pregunta? ens els ingredients hi poses una llimona, però després a l’hora de fer el cus cus no l’hi poses. Cal o no?
Jo també dono fe, de que a l’Àgaper s’hi menja de fàbula !!
Bon dia, tens tota la raó, se m’ha passat escriure-ho, ara ho rectifico! Ups! Doncs la llimona (concretament la pell de la llimona ratllada ben fina) la poso al final de la cocció de les verdures. Així el cus cus queda amb un aroma cítric que li dona un punt molt bo. Gràcies!
Hola sóc la germana de la Leti,
el passat dissabte el vam fer amb unes amigues a casa i boníssimmmmm!!la llimona li dóna un gran toque!!
ara faré una ullada a les madalenes jejej. Felicitats per l’embaràs!!
Georgina
Hola georgina!!!! ostres com m’agrada que el provéssis!!, és deliciós, oi?? perquè les madalenes et quedin més esponjoses pots provar de posar-hi un parell d’ous de ta germana, de les gallines felices, segur que t’agradaran més! 😉
uiix, sóc la Laia!!!! ah!!! i gràcies per felicitar-me!!!! tinc molta sort de poder-ho compartir amb la Leti, ja que ella és una gran experta en aquesta vivència i qualsevol cosa que dubto corro a preguntar-li a ella! a veure quin dia ens coneixem,bonica!!!
OOohh Laia, enhorabona!!!!!!!!
I quina bona pinta té aquest cus cus… mmm!!!! Jo també haig de reconèixer que cada cop que vaig per Vic l’Àgape es una vistia assegurada!
Una abraçada i cuida’t molt!!!
Hola Laia,
felicitats! vaig trobar el teu blog fa un temps i sempre m’han encantat les teves receptes i m’han ajudat a anar menjant cada cop menys carn (tot i que encara en menjo una mica… em costa la transició :P)
El proper cop que vaig a VIc ja sé quin restaurant visitar =)
M’encanta el cus cus! (va amb guió o sense?). I m’encanta com n’has publicat la recepta. Genial. Moltes gràcies!
Hola Olivada, Lu i beaosuna!!
gràcies pels vostres comentaris!!! de veritat, si algun dia passeu per Vic, aneu a fer un mos a l’Àgape, ja veureu com us encanta! Això del cus-cus o cuscús o cus cus… doncs no en tinc ni idea de com s’escriu correctament… però diria que de la segona manera, cuscús… tot i així, com que no ho sé segur, ho escric com a mi m’agrada! 🙂 hehehe!
salut a totes i fins aviat!
oh! que bo!! ho provo segur (porto sovint cuscus a la carmanyola!!)
Quina bona pinta! M’encanta el cuscús però sempre l’acabo preparant de la mateixa manera. Hauré de provar de prepara’l tal i com dius. Segur que queda boníssim! 🙂
🙂 ja ens ho explicaras! 😉
Moltes felicitats, tant per l’embaràs com per la pàgina. La vaig descubrir fa uns dies i la trobo genial, tant per les receptes tant bones k hi aportes, con per les fotos, i per la descripció k donés.
Vaig sovint per Vic, no dubtare en anar al restaurant k recomeneu, a l’Agape. Sabeu si es pot reservar taula?
Bé, un plaer conèixer akesta pàgina, us seguiré de molt aprop.
Petons
Angie
Hola Angie!!! Gràcies pel comentari!!! Si no ho recordo malament sí que pots reservar taula a l’Agape, veuràs que val mooolt i molt la pena, a nosaltres ens fascina!
Igualment, és un plaer tenir-te per aquí! 🙂