La germinadora ha tret els primers fruits!! Avui per celebrar-ho m’he preparat l’esmorzar amb els germinats com a protagonistes. Habitualment el meu esmorzar és idèntic (tot i que vaig variant cafè per tè, pa per cereals, etc) però en lloc de pa amb tomàquet i germinats, l’acompanyo d’una pastilla de xocolata bio ben negre! jijiji, umm què bó!
Doncs bé, us explico el matinal d’avui:
Només llevar-me, m’he rentat les dents, he fet 4 saludos al sol (2 curts i 2 de llargs), que he de dir que m’han costat força perquè feia temps que no en practicava i torno a estar encarcarada…!, he regat la germinadora (ara hi he posat llavors de rosella, alfals i quinoa), m’he menjat una pereta i m’he preparat l’esmorzar.
De fons, avui tocava Dido (segons el dia em poso una música diferent) i m’acompanyaven en tot moment les meves bestioles, en Güllich (gos) i la Prana (gat).
He preparat un cafè, escalfat una miqueta de llet d’arròs, ratllat un tomàquet i he posat a la torradora 4 llesquetes de pa d’espelta i llinosa (una de les torrades és per en Güllich, que sempre m’acompanya com la meva ombra!).
Per a fer les torrades, he posat una cullerada de tomàquet ratllat a cada una d’elles, un polsim de sal d’algues i hi he afegit uns brots de soja germinada en 2 torrades i a les altres dues hi he posat germinats de fenogrec i d’alfals.
Així doncs, avui he esmorzat:
- 1 pera (20 minuts abans de menjar la resta de l’esmorzar, doncs es digereix millor)
- 1 cafè amb llet d’arròs
- 3 torrades amb tomàquet ratllat, oli d’oliva i germinats (doncs una de les de soja era pel bitxo de la casa).
Ara sí que estic preparada per afronatar el que em queda del matí, sortir a voltar amb en Güllich, estudiar i preparar el dinar!
LA PETITA VEGANA 
Noia, com et cuides, no? 😉
Molt ben fet, tohom hauria d’esmorzara així! Jo també sóc de les que s’entaulen el matí, gairebé diria que l’esmorzar és el meu àpat preferit… No entenc com pot haver-hi gent que arribi fins a les 11 del matí amb un sol cafè amb llet… jo estaria desmaiada 😦
M’acabes de convèncer amb la germinadora, només per poder esmorzar així val la pena! Ara mateix la posa a la carta dels Reis 😉
Nosaltres ens fem entrepans amb germinats i patés vegetals per anar a escalar. La gent flipa quan veu sortir tot de filaments estranys de l’entrepà, però la veritat és que queden de mueeeerte!!!
Ja veig que el bitxo de casa teva també és intel·ligent i esmorza igual de bé que la seva mestressa 😉
Jeje, ja ho veus, començar amb bon peu el dia et manté alegre fins la nit. Igual que tu, per a mi l’esmorzar és indispensable, m’agrada estar tranquila i menjar amb calma, sense presses ni enrenous! Per a mi seria impossible fer com a Londres o Tokio que esmorzen al metro un Coffe amb una pasta… uff, NO!
La germinadora és genial, segur que et farà sevei, n’estic convençuda!! I més amb els entrepans que prepares… umm, venint de tu, deuen estar deliciosos i amb unes combinacions fantàstiques.
Lo d’en Güllich és molt divertit, perquè com que sé que algo li acabaré donant, enlloc de deixar-li les rempoines, m’agrada preparar-li la seva part… estic com un llum, però s’ho mereix, és molt bon jan, i sovint ens sorprèn amb actes que l’honren!!
Per exemple, no fa massa, escalant, un gos va prendre la poma de la motxilla d’en Ferran (a en GÜllich li encanten!) i en Güllich va marxar darrera seu fins que va tornar amb la poma sencera i li va tornar a deixar sobre la motxilla. Com a premi, evidentment va tenir mitja poma, ja que vam al·lucinar tant…!
I ara, abans de sopar tornaré a fer una micona de Ioga, a veure si em vaig posant a lloc!
Hola Laia,
sóc la georgina, germana de la leti (l’escaladora d’olost).
Només volia felicitar-te pel teu blog. M’encanta. Ja m’he anotat algunes receptes i les posaré en pràctica.
Les fotos són precioses i el gosset també.
Una abraçada i seguiré atenta a les noves receptes 🙂
Hola Georgina!!!
quina il·lusió que m’hagis escrit aqui!!!!!!!
moltes gràcies per visitar-me, a veure si algun dia tinc la sort de conèixe’t! la Leti sempre ens parla de tu, t’estima moltíssim, i això fa que ja et tinguem com a una amiga més (i sense conèixe’t!! hehehe).
seria fantàstic poder-nos trobar algun dia i posem en pràctica alguna recepta nova totes juntes, així, experimentar serà més divertit!!!!
t’envio una abrarçada gegant i fins molt aviat!!! cuida’t amiga! :-)))