Fa temps que no estic més de 10 minuts a la cuina pensant alguna nova recepta, així que avui, després d’obrir la nevera i fruit de la improvització ha sortit un plat complert i molt bó, segur que el repetirem!
INGREDIENTS:
- 1 got d’aigua
- 1 got de cuscus en sec
- sal d’herbes
- 1 pebrot vermell petit
- 1 pebrot “italià” verd petit
- 1 ceba
- 1 carbassó petit
- 1/2 poma
- 1 tros de codony
- 1 cullerada de pesto (verd, rosso o barrejat) -opcional-
- 1 o 2 talls de tofu fumat
- pipes
- oli d’oliva verge extra
ANEM PER FEINA!
- Preparem el cuscus escalfant l’aigua (1 got) i abocant-ho en un bol o plat fons. Afegim una culleradeta de sal i ho remenem amb una forquilla. Hi afegim el cuscus mica en mica mentres remenem amb la forquilla i un cop estigui tot cobert per l’aigua, cobrim el bolamb un drap de cuina i ho deixem reposar uns 5 o 10 minuts. Passat aquest temps el remeneu amb la forquilla i veureu com us queda ben “suelto”!.
- Preparem les verdures. Ratllem els pebrots, la ceba i el carbassó i ho cuinem a foc mig/lent amb una mica de sal d’herbes i unes gotetes d’oli.
- Quan tinguem les verdures quasi cuites hi afegim la poma i el tofu a daus. Tapem la paella i ho deixem uns minuts fins que la poma s’estovi una mica.
- Afegim a la preparació la cullerada de pesto (opcional) i el tros de codony talladet a daus. Tornem a remenar i ja ho tenim llest per emplatar.
- Emplatem amb 1 o 2 cullerades de verdures al mig i amb unes 3 o 4 de cuscus al voltant. Hi tirem un grapadet de pipes, un rajolí d’oli i…. BON PROFIT!
Anuncis
he de tastar aquest cuscus!
per que mai he acabat d’agafar el punt i se’m passava una mica sempre!.
ja et diré que tal ha quedat!
segur que ara molt, molt millor!!!
gràcies!
(:
jo també el tastaré…i a sobre sembla fàcil de fer…
fins aviat
Gràcies maques!! tasteu-lo, ja veureu que està per llepar-s’en els dits!!! i Sika, fer al cuscus d’aquesta manera és senzilla i ràpida de fer, no embrutes olles i a més queda al punt, ben suelto!
Que bé! jo i totes les teves seguidores (la meva mare i l’Annie) ja et trobavem a faltar! mai havia fet un sofregit amb verdures ratllades segur que queda diferent. A vegades cansa sempre el mateix sofregit…
Petonets!
jeje! gràcies noe, mami i annie! mica en mica m’hi tornaré a posar! Lo de les verdures ratllades queda molt bé, ja que els sabors es barregen a la perfecció i el “pisto” queda en forma de salsa espessa (evidentment sense que estigui triturat!). Si més no l’aspecte i també el gust canvia tot i que es faci amb les mateixes verdures!!! Pettosn!
ups! m’he colat, “en Ferran” sóc jo, la Laia! 😛