Fa temps que no estic més de 10 minuts a la cuina pensant alguna nova recepta, així que avui, després d’obrir la nevera i fruit de la improvització ha sortit un plat complert i molt bó, segur que el repetirem!
INGREDIENTS:
- 1 got d’aigua
- 1 got de cuscus en sec
- sal d’herbes
- 1 pebrot vermell petit
- 1 pebrot “italià” verd petit
- 1 ceba
- 1 carbassó petit
- 1/2 poma
- 1 tros de codony
- 1 cullerada de pesto (verd, rosso o barrejat) -opcional-
- 1 o 2 talls de tofu fumat
- pipes
- oli d’oliva verge extra
ANEM PER FEINA!
- Preparem el cuscus escalfant l’aigua (1 got) i abocant-ho en un bol o plat fons. Afegim una culleradeta de sal i ho remenem amb una forquilla. Hi afegim el cuscus mica en mica mentres remenem amb la forquilla i un cop estigui tot cobert per l’aigua, cobrim el bolamb un drap de cuina i ho deixem reposar uns 5 o 10 minuts. Passat aquest temps el remeneu amb la forquilla i veureu com us queda ben “suelto”!.
- Preparem les verdures. Ratllem els pebrots, la ceba i el carbassó i ho cuinem a foc mig/lent amb una mica de sal d’herbes i unes gotetes d’oli.
- Quan tinguem les verdures quasi cuites hi afegim la poma i el tofu a daus. Tapem la paella i ho deixem uns minuts fins que la poma s’estovi una mica.
- Afegim a la preparació la cullerada de pesto (opcional) i el tros de codony talladet a daus. Tornem a remenar i ja ho tenim llest per emplatar.
- Emplatem amb 1 o 2 cullerades de verdures al mig i amb unes 3 o 4 de cuscus al voltant. Hi tirem un grapadet de pipes, un rajolí d’oli i…. BON PROFIT!
LA PETITA VEGANA 
he de tastar aquest cuscus!
per que mai he acabat d’agafar el punt i se’m passava una mica sempre!.
ja et diré que tal ha quedat!
segur que ara molt, molt millor!!!
gràcies!
(:
jo també el tastaré…i a sobre sembla fàcil de fer…
fins aviat
Gràcies maques!! tasteu-lo, ja veureu que està per llepar-s’en els dits!!! i Sika, fer al cuscus d’aquesta manera és senzilla i ràpida de fer, no embrutes olles i a més queda al punt, ben suelto!
Que bé! jo i totes les teves seguidores (la meva mare i l’Annie) ja et trobavem a faltar! mai havia fet un sofregit amb verdures ratllades segur que queda diferent. A vegades cansa sempre el mateix sofregit…
Petonets!
jeje! gràcies noe, mami i annie! mica en mica m’hi tornaré a posar! Lo de les verdures ratllades queda molt bé, ja que els sabors es barregen a la perfecció i el “pisto” queda en forma de salsa espessa (evidentment sense que estigui triturat!). Si més no l’aspecte i també el gust canvia tot i que es faci amb les mateixes verdures!!! Pettosn!
ups! m’he colat, “en Ferran” sóc jo, la Laia! 😛