Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘** PERSONAL **’ Category

MENÚ DE NADAL

Buscant propostes per a fer els dies de nadal, he trobat aquest llibret amb idees de menús de nadal.

Veureu que hi ha 5 propostes de menús, composat de 3 entrants, un plat principal i un postre cada un.

Aquí us penjo el link, només heu de clicar i descarregar-lo.

http://rapidshare.com/files/171098967/navidad_2008_vegetariana.exe

Us poso també el llibre de Defensa Animal , que amb la col·laboració de l’Elena del Delantal Verde, han creat aquest llibre de “Menú Vegano de Navidad”:

http://www.DefensAnimal.org/MENU_VEGANO-NAVIDAD.pdf

Bones festes!

Read Full Post »

La germinadora ha tret els primers fruits!! Avui per celebrar-ho m’he preparat l’esmorzar amb els germinats com a protagonistes. Habitualment el meu esmorzar és idèntic (tot i que vaig variant cafè per tè, pa per cereals, etc) però en lloc de pa amb tomàquet i germinats, l’acompanyo d’una pastilla de xocolata bio ben negre! jijiji, umm què bó!

gullich

Doncs bé, us explico el matinal d’avui:

Només llevar-me, m’he rentat les dents, he fet 4 saludos al sol (2 curts i 2 de llargs), que he de dir que m’han costat força perquè feia temps que no en practicava i torno a estar encarcarada…!, he regat la germinadora (ara hi he posat llavors de rosella, alfals i quinoa), m’he menjat una pereta i m’he preparat l’esmorzar.

De fons, avui tocava Dido (segons el dia em poso una música diferent) i m’acompanyaven en tot moment les meves bestioles, en Güllich (gos) i la Prana (gat).

He preparat un cafè, escalfat una miqueta de llet d’arròs, ratllat un tomàquet i he posat a la torradora 4 llesquetes de pa d’espelta i llinosa (una de les torrades és per en Güllich, que sempre m’acompanya com la meva ombra!).

Per a fer les torrades, he posat una cullerada de tomàquet ratllat a cada una d’elles, un polsim de sal d’algues i hi he afegit uns brots de soja germinada en 2 torrades i a les altres dues hi he posat germinats de fenogrec i d’alfals.

Així doncs, avui he esmorzat:

  • 1 pera (20 minuts abans de menjar la resta de l’esmorzar, doncs es digereix millor)
  • 1 cafè amb llet d’arròs
  • 3 torrades amb tomàquet ratllat, oli d’oliva i germinats (doncs una de les de soja era pel bitxo de la casa).

Ara sí que estic preparada per afronatar el que em queda del matí, sortir a voltar amb en Güllich, estudiar i preparar el dinar!

Read Full Post »

UNA MIQUETA D’HUMOR…

No tot són cuinetes…. us dies de descans culinari (ja que estic una mica aplatanada) vé perfecte!! Així doncs, per entretenir-vos una estoneta he trobat aquests acudits que vull compartir amb vosaltres:

felipeymiguelitocadc3a1verdepollo2

jejeje…i més…

comic3

Garfield… sempre m’ha encantat el seu caràcter…..

veganinsomniaou7

Juaaass!! Que simple que sóc!! jajaja!….

Read Full Post »

ARTESANIA….

Ahir vaig anar al metge… tinc mocs a les orelles (eeecs!), un refredat i el coll ben vermell… m’ha dit que no puc anar  a treballar, almenys fins demà divendres, tot i que m’aconsellava fins dilluns…

Però divendres hi aniré, i és que trobo a faltar els petitons i petitones de l’escola bressol (i a les mestres, es clar!), i a més, a casa…. m’aburreixo…

Per a passar el temps, només faig que estudiar i… artesania!! Feia temps que l’havia apartat, i he perdut la pràctica, però justament per això és un repte per a passar l’estona! A més, el nadal ja s’aproxima i tinc moltes amigues a qui els hi pot agradar!! Aquest any seré una Tió esplèndida!! jejeje!

joies1

A part d’aquestes “joietes” també he dissenyat uns pins i avui els he rebut a casa (he aprofitat una comanda que va fer en Ferran per uns pins que volia, d’aquests fanàtics…!)!!! Us els ensenyo!!

pins

La foto ha quedat una mica “txungui” però ja s’entén i fa el fet!

  • Al primer pin hi he posat en Güllich (el meu gos) amb el missatge: “think vegan”.
  • El segon és el porquet feliç amb el missatge: “don’t eat me!”
  • Al tercer hi he posat en Drac, el primer gosset que vam tenir i que ens va acompanyar quasi 15 anys… fins que fa dos anys… snif! El missatge, el mateix: “Think vegan”.  

Ji ji ji! Eh que és xulo?!

Read Full Post »

EL CISTELL BIOLÒGIC

L’hortet que comparteixo amb la Mia i l’Andreu no sempre dóna suficients productes com per consumir-los a diari… tant pot donar-te 10.000 tomàquets com pot passar una setmana per poder recollir 2 pebrots, així que vam decidir compartir la “cistella biològica”.

La Torratxa ha donat la possibilitat de poder comprar de manera justa, èticament, afavorint al pagès i al que compra els seus productes. Sense intermediaris, a mòde de cooperativa.

Com que no hi ha intermediaris permet pagar el preu just al cultivador, tenint un tracte directe i de confiança.

Cada setmana, la cistella s’omple dels productes de temporada, verdures i fruites variades, lliures de transgènics i de pesticides químics.

Com que hi posen molta quantitat, hem decidit compartir-la i aquesta és la primera cistella que hem “apadrinat”!

 Hi ha patates, cebes, pastanagues, pebrots, col, mitja carbassa, mitja síndria, porros, enciam i alls. Tot d’una qualitat excel·lent i un gust com el de sempre! 

  

Read Full Post »

Ahir tornant de mercat (perquè no tot ho puc treure de l’hort) no vaig poder estar-me de fotografiar algo que em va semblar preciós: Una “chinchilla” de colors que estava a damunt d’un bulb de fonoll que vaig comprar a la parada de conreu biològic on vaig sempre.

A part, al deixar el cistell antic de mimbre*, la Prana (la meva gata) va posar-se a menjar les fulles de naps i tot el que arreplagava pel cistell (li encanta la verdura, especialment el tomàquet!) i vaig voler copsar aquell moment tant especial….

Us deixo amb aquest regal de colors:

Read Full Post »

…inspiració o enyorança?

Avui tinc ganes de penjar-vos també la última pintura que he fet. De fet, és una manera de sommiar estant despert…

Encara enyoro Menorca (és habitual, cap problema!, només necessito una miqueta de temps per deixar de pensar-hi… fins les següents vacances…!). Per aquest motiu, he tacat el bastidor (lienzo), per jugar a imaginar els sons, les olors i les experiències d’aquesta illa.

Read Full Post »

LA VUELTA A CASA….sniff!

Jo i en Mèrbil, el burro menorquí dels amics que ens han allotjat a casa seva, la Viviana i en Davide, una gent maravellosa, fantàstica i molt acollidora!!

Ja fa dies que hem tornat, però l’enyorança ha fet que no tingués massa ganes de tornar-me a posar a escriure…..

Menorca és màgica, i cada vegada que tornem a casa tenim el mateix sentiment…. que ens encantaria seguir allà…

…però bé, ja està, ara ens queda el record de tot el que hem fet i hem viscut i només ens queda esperar uns mesos per tornar-nos  a plantar allà!

El següent post ja el posaré de cuina…. ai ai com costaaaa!

Read Full Post »

Bueno bueno… por fin han llegado los días de descanso en mi lugar favorito: MENORCA.

Para los que no conozcáis la isla os dejo unas fotitos de un blog precioso! Son de un fotógrafo menorquino; Toni Martinez.

Y nada más, que ya estoy ansiosa por sentirme flotar en medio del mar junto a Ferran, visitar a mi tía, mis primos y a mis amigos, y con ganas infinitas de volver a escalar las rocas menorquinas, andar y andar hasta calas rebonitas y de volver a oler los perfumes que la isla nos regala!

Mmmmh… la “pequita” del mapa-mundi, que de siempre me tiene el corazón robado! Allá voy!!

Read Full Post »

Empiezo de nuevo…

Bueno, después de unas pequeñas crísis personales, cerré mi antiugo blog (una mezcla de arte, ideas, veganismo, recetas, escalada, etc…), pero veo que no he tardado en abrir uno nuevo…y es que cuando alguien siente que puede luchar por sus ideales…no hay quien lo pare y debe hacerlo!!

Os voy a contar… Desde bien pequeña he amado a todos los animales incondicionalmente… aunque me advirtieran que no debía tocarlos si no los conocía, mis manos íban más rápido que mi cabeza, era ver un gato, perro, vaca, lagarto, saltamontes, pájaro, caballo, ratón, etc que en pocos segundos ya estaba entre mis deditos, acariciando su pelo, plumas o sencillamente observando sus bonitos colores y movimientos.

A los 14 años, después de pasar un verano en Menorca, en casa de mi tía (con la que me siento muy identificada), regresé convencidísima que desde aquel momento sería vegetariana como ella. Me contó sus motivos por los cuales ella dejó de comer carne, aves y pescado  y me quedé alucinada del suave sabor de su “carne vegetal” que hasta en aquel momento desconocía. No me hicieron falta más razones ni explicaciones por las que quise seguir su camino. El problemón víno cuando, en casa, con mis padres no quisieron darme tal dieta vegetariana. Así que triste de no poder dejar la absurda dieta mediterránea, pensé que cuando fuése mayor sería de una vez por todas vegetariana.

 
Cala Pregonda, Menorca. La isla que me tiene el corazón robado.

Los años me llebaron finalmente al vegetarianismo, aunque en “ocasiones sociales”, “por educación” (que ahora veo como ¡represión!) hacía excepciones. De la misma manera, púde pasar 2 años siendo completamente vegana, pero como en las ocasiones anteriores, para no escucharme siempre la misma melodía, acabé cediendo…

En mi cabeza siempre estaba el mismo dilema… ¿tomo una decisión definitiva, ya?… pero el tiempo va pasando y una no se cuadra como tendría que hacerlo!!

Finalmente me cuadré!! A mis 29 años (cerquita de los 30) me sentí como cuando en mis 14. Por fín volvía a estar convencida que nunca más volvería a utilizar los animalitos para: cubrir mi alimentación, vestimienta, ni productos en los que se haya experimentado/utilizado animales no humanos.

Ahora, ORGULLOSA DE SER VEGANA, comienzo este blog con la finalidad de difundir, reflexionar y aprender sobre este mundo más ético y justo.

Read Full Post »

« Newer Posts