Per fi, la recepta del tè que m’acompanya cada dia.
Avui la Mia tenia l’esquena molt carregada, i per ajudar-la la he convidat a casa (vivim al costat!) a fer unes sessions “hippies”… He encès un inciens indi (m’els va regalar la Vivianna), he posat la llum de sal (bé…sempre està encesa!), he preparat un oli (de lli) i he posat un matalàs a terra per “regalar-li” un mini massatge ayurvèdic seguit d’una petita sessió de ioga. El desembre passat la Vivianna m’en va fer un de cos sencer i em va agradar tant que vaig anar-me informant per, mitjançant pràctiques, poder-lo fer més o menys passable…!
A part, el Tè Chai, que avui us explico com el preparo:
Primer de tot cal tenir els ingredients:
- 4-5 tasses d’aigua
- 1 tassetadellet vegetal
- 4 cullerades de tè negre
- 8 vaines de cardamom (jo hi poso 6 del verd i 2 del negre)
- 1 branqueta de canyella
- 1 cm de gingebre fresc (o 1-2cullerades en pols)
- 1 cullerada d’anís estrellat(o verd)
- 1 pessic de Garam Massala
- 2 cullerades de sucre panela
Agafem totes les espècies (no el tè ni el sucre), les posem al morter i les piquem una mica.
A part, posem l’aigua a la tetera (al foc) i hi tirem les espècies del morter. Les fem bullir uns 10 minuts i tot seguit hi afegim el tè, el sucre i la llet vegetal. Deixem que torni a arrencar el bull. Un cop torni a pujar, ho apartem del foc, esperem que baixi l’ebullició i ho tornem a posar el foc fins que torni a bullir. Ho tornem a retirar i esperem que baixi. Repetim la mateixa acció una vegada més (en total bull 3 vegades) i ja tenim el Chai llest!.
Aquest tipus de tè permet infinitat de variacions, amb pebre, amb clau, sense llet, amb més sucre, etc. Les propietats que aporta depenen de les espècies que hi hem posat (per exemple: gingebre: per refredats, energia, digestiu / canyella: dolçor / cardamom: digestiu / anís: flatulències, gasos, etc).
Val la pena que el proveu, mentres el prepareu estigueu relaxats i tranquils, i en el moment de prendre’l dediqueu-vos aquest moment per a vosaltres, amb la companyia d’una bona música, dels aromes especiats i assaborint aquest fantàstic tè hindú! Desitjo queus agradi!
mmmmm… certament el te no es beu… simplement és una petita pausa en aquesta vida…
Quo ..escalfant aigua al foc:
jues jues!! Tens tota la raó, el tè para el temps i ens fa trobar a nosaltres mateixos… ohm…!
ostres…. em penso que em fare adicta al teu blog… m’he passejat una estoneta i la veritat es que es superxulo i original!!
enhorabona!
jajaja! què va!! jajaja! Encara que he de confessar que m’encanta rebre visites com la teva!! Benvinguda i ja ho saps, si vols servir-te un te… tu mateixa!
oh! vull ser el teu veí per sempre més… : D